La recuperació de la memòria, la justícia de la Història

twitter1

Dijous, 27 de novembre a les 19h i al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es presenta en societat el Banc d’ADN. Queda clar que no és un banc qualsevol ni tan sols per fer algun titular enginyós (com el cas del Bancs del Temps, o dels Bancs d’aliments). La creació del Banc d’ADN és el fruit d’una necessitat que neix d’unn greuge, alhora.

La definició és la d’una iniciativa que lluita per la identificació de les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil. A Catalunya encara queden per exhumar 240 fosses comunes i actualment ja són unes 4.600 famílies les que han sol·licitat buscar els seus familiars.

“Aquest banc és l’únic camí per trobar els nostres familiars, i ens vam adonar que si no ho fèiem no tindríem res per comparar”, comenta el Roger Heredia.

Roger Heredia és un dels impulsors d’aquesta iniciativa, juntament amb Marc Malagarriga. D’aquesta història se n’ha fet un documental, #elcamidunprotocol (finançat amb Verkami, per cobrir els forats dels pressupostos), i és clar, la mateixa posada en marxa del banc d’adn, a càrrec de la Universitat de Barcelona, és tota una victòria.

Però tota aquesta empenta, arquitectura, com deia abans respon a la realitat de que potser la justícia (que no la venjança) arribaria massa tard, que quan es poguéssin obrir les fosses, potser no quedarien mostres per comparar. Que hi ha una generació a la que els hem estafat el dol dels éssers estimats, “aquesta és una reacció molt tardana i aquí s’ha trigat massa i han de ser les entitats internacionals com les Nacions Unides qui ens ho recordi”. L’ONU  exigeix al govern que compleixi amb la seva responsabilitat i que obrir les fosses ha de ser una iniciativa estatal i no de la voluntat (de les forces) de la gent, que mica en mica va superant això de sentir-se vençuts. Ho diu en els dos informes que va fer el relator de l’ONU, Pablo de Greiff.

I que, a més som el segon país del món amb més fosses comunes (després de Cambodja, coses de Pol Pot, del feixisme i de les dictadures), i amb Moçambiq i Angola, formem part del grup de països que ha decidit no obrir les fosses. La diferència (evident) és que som una democràcia, i això hauria de fer vergonya.

Aquí les passes a seguir per si sospiteu que teniu un familiar ‘desaparegut’ de la Guerra (A Catalunya resten unes 300 fosses per obrir).

I aquí per si voleu demanar al Síndic de Greuges (Rafael Ribó) que la Generalitat compleixi amb els acords del Parlament

 

 

#NumberSign: el Banc d’ADN, la darrera esperança pels nostres desapareguts a la Guerra Civil (Teaser amb subtítols en català) from Carles Seuba Capdevila on Vimeo.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s